Amutar n taẓẓut x rmetḥef d timḍinin

Tinglado 4

1. Una història suggeridora

La mirada de qualsevol museu arqueològic s’adreça cap al passat. Però no per quedar-s’hi, sinó per instal·lar-lo en el present i per fer del document arqueològic un instrument al servei de la societat actual. Perquè així sigui, cal explorar nous territoris i traçar nous camins cercant fórmules que facilitin un serè encaix entre passat i present.

Des de la seva fundació, Tàrraco va tenir un paper important en el procés d’incorporació de les terres de la península Ibèrica a una nova forma de vida i d’organització social. Per Tàrraco, base militar, penetraren a Hispània les legions que havien d’assegurar la conquesta i pacificació del territori. Per Tàrraco entraren, també, tots els components culturals que de mica en mica van assimilar els pobladors indígenes –els ibers–, que ben aviat esdevingueren membres de la gran comunitat llatina.

En el seu urbanisme, arquitectura oficial o domèstica, en els elements de quotidiana presència ciutadana, Tàrraco es va constituir en un fidel exponent d’una cultura entre imposada i celebrada. Un exponent que molts segles més tard continua brindant-nos les seves claus de comprensió, parcials, però sempre significatives. Una història que dona al patrimoni clàssic, l’oportunitat de continuar generant emocions i coneixement en l’actualitat.

ṚEHWAYEJ

<p>Est&agrave;tua cuirassada que formava part de la decoraci&oacute; del Teatre de T&agrave;rraco.&nbsp;Museu Nacional Arqueol&ograve;gic de Tarragona.</p>
Estàtua cuirassada
Estàtua cuirassada
scroll to top icon