A partir del segle II aC s’inicià la romanització del Vallès, que culminà amb l’assoliment de la municipalitat, el Municipium Flavium Egara.
Ègara, doncs, és un territori agrícola on nombroses villae treballen les seves fèrtils planes.
Al sud de l’istme de Sant Pere s’edificà un gran vil·la, una explotació agrícola amb diverses instal·lacions com ara sitges, un forn i canalitzacions.
De l’època romana es conserva l’atri-impluvium d’una casa romana, una domus. L’impluvium és la cisterna del pati que recull les aigües de la pluja. A partir del segle V aquest espai formarà part de la residència del bisbe.