El jaciment arqueològic de la Draga és un dels assentaments d'agricultors i ramaders del nord-est de la península Ibèrica més antics i es troba a la part central de la vora oriental de l'estany de Banyoles.
Actualment els treballs, els duen a terme el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB), el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) i el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC).
El poblat, durant l'ocupació neolítica, tenia la forma d'una península que s'endinsava cap al llac, amb un pendent suau i continuat. A partir de les prospeccions, se suposa que tenia una extensió aproximada d'uns 8.000 m².
La situació en una zona amb humitat permanent, actualment coberta de manera parcial per les aigües del llac i pels sediments, ha propiciat una extraordinària conservació de les restes orgàniques sobre materials vegetals, des de les restes de les cabanes fins als estris realitzats en materials vegetals com arcs, falçs, mànecs d'aixes, cordes, recipients de fusta, pals cavadors, cullerots i cistells, entre d'altres. Aquest fet fa que la Draga sigui un dels jaciments cabdals per a estudiar el neolític a Europa.