Amutar n taẓẓut x rmetḥef d timḍinin

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

8. Tarraco, quanta fuit

La Tarragona medieval sorgeix aprofitant les construccions d’època romana de la part alta del turó tarragoní. Però no serà fins al segle XVI, quan es manifestarà clarament l’interès per les ruïnes de l’antiguitat, símbols de l’esplendor perdut.

Dos personatges exemplifiquen aquest procés de recuperació del passat romà: Lluís Pons d’Icart i Antoni Agustí. Pons d’Icart, autor, cap el 1564, del manuscrit Llibre de les grandeses de Tarragona, posa de manifest per primer cop els principals trets de l’urbanisme de Tàrraco. Una descripció que es complementa amb les vistes de Tarragona elaborades per Anton van den Wyngaerde i la tasca d’Antoni Agustí, humanista i arquebisbe de Tarragona, a finals del segle XVI.

En els segles XVII i XVIII, l’efervescència del Renaixement deixà pas a un seguit de recopilacions d’epigrafia i a una concepció de Tàrraco basada, fonamentalment, en l’obra de Pons d’Icart. El segle XIX està presidit per Bonaventura Hernández Sanahuja, un personatge que va deixar testimoni escrit de moltes de les restes romanes que van anar desapareixent al llarg del segle.

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona es va formar durant la primera meitat del segle XIX, i ha estat des del seus orígens el centre de recuperació i conservació del patrimoni arqueològic de Tarragona i de la seva àrea d'influència.

ṚEHWAYEJ

<p>Fotografia d&rsquo;Adolf Mas (1908), d&rsquo;una visita a l&rsquo;antic Museu Arqueol&ograve;gic de Tarragona.&nbsp;Museu Nacional Arqueol&ograve;gic de Tarragona.</p>
Fotografia de l'antic Museu Ar
Fotografia de l'antic Museu Arqueològic
scroll to top icon