Paral·lelament a la gestació de les primeres avantguardes, a Catalunya es formaren, a l’entorn del 1917, grups d’artistes joves que començaven a malfiar-se de l’idealisme del noucentisme. El 1917 va ser un any clau en la història de Catalunya, ja que molts principis —polítics, socials, militars i culturals— entraren en crisi.
El primer d’aquests grups batalladors fou el dels Evolucionistes, del qual formaven part els escultors Apel·les Fenosa i Joan Rebull. Fenosa va esdevenir a París una personalitat internacional, gràcies a un tractament graciós i eteri de la figura, mentre que Rebull va replantejar militantment l’escultura clàssica, tractant d’oblidar-se dels neoclàssics i dels noucentistes i tornant a valorar els volums vius del cos humà. Dels Evolucionistes, també en formaren part des del principi els pintors Joan Serra i Josep Mompou.
D’altres grups paral·lels, en sorgiren figures com Emili Bosch Roger i Francesc Camps Ribera, Rafael Durancamps, Pere Creixams, Pere Pruna, Josep Hurtuna, Ignasi Mundó, Jordi Curós..., o el mateix Joan Abelló, que s’ha caracteritzat per unes composicions esclatants de color i de pasta pictòrica, sempre amb un rerefons expressionista.