Amutar n taẓẓut x rmetḥef d timḍinin

Museu Molí Paperer de Capellades

Tòrcul de gravat

Tòrcul de gravat o de calcografia. Sota la denominació de calcografia s’agrupen totes les tècniques d’incisió sobre metall que tenen l’objectiu de reproduir, traduir i crear gravats a partir de dibuixos. Mu

Tòrcul de gravat o de calcografia. Sota la denominació de calcografia s’agrupen totes les tècniques d’incisió sobre metall que tenen l’objectiu de reproduir, traduir i crear gravats a partir de dibuixos. Mu

La incisió calcogràfica consisteix a gravar un dibuix en una planxa metàl·lica de coure, zinc o acer. La planxa es pot treballar de forma directa (burí, punta seca, etc.) o bé indirecta mitjançant l’acció corrosiva d’àcids (aiguafort, aiguatinta, etc.). El dibuix gravat obtingut s’entinta. La tinta es diposita en els buits produïts pels instruments o els àcids amb l’objectiu que passi de la planxa al paper. La forta pressió del tòrcul permet obtenir una prova impresa.

Els primers gravats en metall es van fer al burí al segle XV, i al XVI es desenvolupà l’aiguafort com a mitjà alternatiu a la xilografia, ja que l’ús del metall en comptes de la fusta assegurava una durabilitat més gran de l’edició.

Procediments de la calcografia

Incisió directa

Gravat al burí: S’incideix sobre la planxa amb un burí o un instrument punxant. El gravador ha de mantenir un joc entre la pressió que exerceix amb la mà que impulsa el burí i el moviment que l’altra mà fa sobre la planxa per tal de controlar al màxim el buidatge del dibuix o incisió.

Gravat a la punta seca: En gratar la planxa amb una punta d’acer es produeixen uns solcs amb rebaves als costats que donen una aparença vellutada. La denominació d’aquesta tècnica ve del nom de l’eina que incideix directament sobre la planxa.

Incisió indirecta

Gravat a l’aiguafort: Conjunt de tècniques d’incisió en què s’empren àcids o solucions químiques per gravar les planxes. La incisió s’aconsegueix amb l’acció de l’àcid o mordent, de manera que el gravador ha de ser molt hàbil a l’hora de controlar l’atac de l’àcid sobre la planxa, vetllant perquè no es destrueixi la incisió o el dibuix gravat.

Gravat a l’aiguatinta: És un procés d’aiguafort de traducció de valors pictòrics que s’utilitza a partir del segle XVII per imitar els valors de la pintura al clarobscur. La tècnica permet a l’artista aconseguir taques i tonalitats graduals. També s’utilitza aquest procediment per a la tècnica al sucre.

Artistes que han emprat la calcografia

Albrecht Dürer, Hermles Pietersz Seghers, Rembrant, William Blake, Francisco Goya, Pablo Picasso, Joan Miró, Antoni Tàpies, etc.

scroll to top icon