Jugar és tan antic com l’home. Durant la infantesa esdevé l’ocupació primordial i, possiblement, la més educadora. Caldria distingir, en aquesta edat, entre els jocs i les joguines. Els primers, habitualment, no necessiten de gairebé res per dur-los a la pràctica. Les segones poden ser de diverses categories, en preu i en qualitat. N’hi havia, però, de construïdes per la mateixa mainada. Les joguines marcaven diferències econòmiques, els jocs no. Les diades de fer cagar el tió, per Nadal, i la dels Reis eren les més importants dins el calendari infantil. La matança del porc i alguna altra ocasió festiva propiciaven les diversions dels adults. Com és natural, el pas del temps ha modernitzat molt més les joguines que no pas els jocs.