La cuina era l’habitació més calenta i la més ben il·luminada de la casa quan es feia fosc. Aquí, els diferents membres de la família hi podien desenvolupar activitats molt diverses, com ara cuinar, menjar, filar, jugar, pregar, etc. Es tractava d’un espai semiprivat a on acudien els veïns del poble, sobretot durant les llargues nits d’hivern, quan al voltant de la gran llar de foc s’organitzaven les anomenades cahuades o reunions de veïns. En aquestes petites tertúlies es parlava de les notícies i els treballs del dia, i els més petits gaudien de les històries que els explicaven els més grans de la casa.
A la cuina, hi ha un petit espai que està situat entre el subsòl de la casa i el terra de la cuina, i que hom anomena clòt. En aquest lloc, la família emmagatzemava una part de la collita anual de patates, l’excedent de la qual venien o intercanviaven amb els marxants per diversos productes o aliments de primera necessitat, com ara l’oli, la sal o el vi. Aquest espai, no visitable, s’aprecia per l’existència d’una trapa al terra.