Hi ha jocs i joguets que alteren i confonen la nostra percepció visual; d’altres, amplien la nostra capacitat interpretativa. Aprenem així que no tot el que veiem és real ni tota forma és com la percebem, contradient el sentit comú més elemental. Realitat i ficció es confonen i tot sembla possible.
En aquest àmbit destaquen els elements que ens creen il·lusions òptiques: figures i jocs que ensarronen els nostres ulls i estimulen el nostre cervell, divertint-nos, com l’anamorfoscopi, on un mirall cilíndric ens retorna a les proporcions reals una imatge deformada; o el zoòtrop, antecedent del cinema, així com projectors de diferent format on el moviment és la clau.
També hi tenen cabuda els objectes i joguets que permeten explorar la creativitat i la interpretació: ombres xineses, circs i, en especial, teatrins (principalment els de Palouzíe i Seix i Barral), marionetes, titelles i putxinel·lis, caracteritzats en personatges com el dimoni, el llop, el pagès o el pastoret, amb els quals s’escenifiquen històries senzilles que entronquen amb la tradició popular catalana i on no falta la personificació del bé i del mal.
Així mateix, hi ha diversos jocs de màgia i d’il·lusionisme. Uns són de caràcter professional i els altres són per jugar. Aquests últims són peces per fer trucs amb què es volia sorprendre i alhora entretenir simulant els populars espectacles que es presentaven en les varietats del teatre o del circ.