Aquestes peces provenen de la generosa donació que Philippe i Dorothée Selz van fer al museu de la col·lecció que els seus pares, Françoise i Guy Selz, van aplegar durant cinquanta anys (1925-1976), i que ells mateixos van anar complementant: papers arrissats, creus, exvots, nines, animals, màscares, soldats de plom, imatges populars, quadres de cromos, etc. Es complia així la màxima que va expressar el qui va ser conservador en cap del Museu de les Arts Decoratives de París, François Mathey: «Fins i tot la col·lecció més secreta acaba, fatalment, tard o d’hora, en un museu. És bo que el museu s’enriqueixi, al seu torn, amb tot allò que havia negligit o ignorat».
De jove, Guy Selz va interessar-se per la creativitat i l’art popular. Això el va portar a col·leccionar objectes insòlits, sorprenents o captivadors, sense jerarquies ni fronteres entre els gèneres i les arts.
Aquest esperit es reflectia també quan convidava els amics a casa. Tant a Eivissa, on va regentar un bar entre el 1933 i el 1936, com a París, on va ser crític cultural d’Elle, revista de la qual també va ser secretari general, va establir autèntiques amistats entre la gent de la cultura: Jacques Prévert, Walter Benjamin, Gisèle Freund, André Breton, Ionescu, Rafael Alberti, Jean-Paul Sartre, Agnès Varda, Juliette Greco, Alexander Calder, Foujita i els artistes catalans a París Rabascall, Xifra, Miralda, Benet Rossell, etc.