El 21 de gener de 1893 Rusiñol pronuncià a l’Ateneu Barcelonès, acompanyat d’algunes peces de la seva col•lecció de ferros, la conferència «Mis hierros viejos». L’acte va ser un veritable manifest de la raó de la seva passió: el col•leccionisme. Rusiñol presentà aquest interès no amb una actitud nostàlgica d’enyorança d’un temps passat, sinó com una eina transformadora i un incentiu per a la renovació en un moment en què es necessitaven models de qualitat davant l’absència d’una estètica pròpia en la incipient producció industrial.
També defensava la creació de col•leccions com la seva, com a única solució a la manca d’una política de salvaguarda del patrimoni del país. Segons Rusiñol, aquests col•leccionistes pal•liaven la manca d’actuació de l’Estat, que afavoria l’acció depredadora del mercat d’antiguitats internacional sobre el nostre patrimoni.
Alexandre de Riquer i Ynglada (Calaf, Barcelona, 1856 – Palma de Mallorca, 1920), atribuït
Canelobre de peu del Cau Ferrat, cap a 1888-1890
Tinta sobre paper vegetal
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Adquisició del Consorci del Patrimoni de Sitges, 2013