Amutar n taẓẓut x rmetḥef d timḍinin

Museu de Tortosa

Tortosa, al centre de la Corona d'Aragó. Modernitat: Dinamisme i conflicte

Amb la conquesta cristiana del segle XII, la Turtuxa islàmica esdevé Tortosa.

Amb la conquesta cristiana del segle XII, la Turtuxa islàmica esdevé Tortosa.

Tortosa. Al centre de la Corona d'Aragó

La conquesta cristiana de Turtuxa va ser culminada per Ramon Berenguer IV el 1148. El feudalisme es va imposar com a nou model i les terres es van repartir en diferents senyorius nobiliaris i eclesiàstics. Tortosa es dividiria entre els genovesos, la família dels Montcada i l’orde del Temple. Durant els segles XII i XIII l’impuls comercial, l’augment demogràfic, la construcció d’equipaments i l’afermament d’institucions van convertir Tortosa, en el seu concepte ampli de ciutat i territori, en un clar referent dins la Corona d’Aragó.

 

Modernitat. Dinamisme i conflicte

Les Terres de l’Ebre van créixer demogràficament i econòmicament durant el segle XVIII, però el seu dinamisme es va alentir durant els primers cinquanta anys del segle següent, com a conseqüència de les continuades guerres d’aquell període. La modernització del XIX va afavorir i alhora va perjudicar el territori: d’una banda el va dotar, parcialment, d’infraestructures modernes, però de l’altra el va deixar orfe de capacitat política i de capitalitat provincial. Això va comportar la seva subsidiarietat administrativa i econòmica respecte als grans nuclis de decisió. Fruit de la tradició i la modernitat alhora, va sorgir un incipient sentiment identitari denominat genèricament tortosinisme, molt mediatitzat políticament, al temps que a cavall de finals del segle XIX i primer terç del XX es va desplegar una gran vitalitat social i econòmica i una notable efervescència política.

ṚEHWAYEJ

<p><em>Taula de la Verge dels Procuradors</em>, segle XVII. Museu de Tortosa.</p>
Verge dels procuradors
Verge dels procuradors
scroll to top icon