Tortosa. Al centre de la Corona d'Aragó
La conquesta cristiana de Turtuxa va ser culminada per Ramon Berenguer IV el 1148. El feudalisme es va imposar com a nou model i les terres es van repartir en diferents senyorius nobiliaris i eclesiàstics. Tortosa es dividiria entre els genovesos, la família dels Montcada i l’orde del Temple. Durant els segles XII i XIII l’impuls comercial, l’augment demogràfic, la construcció d’equipaments i l’afermament d’institucions van convertir Tortosa, en el seu concepte ampli de ciutat i territori, en un clar referent dins la Corona d’Aragó.
Modernitat. Dinamisme i conflicte
Les Terres de l’Ebre van créixer demogràficament i econòmicament durant el segle XVIII, però el seu dinamisme es va alentir durant els primers cinquanta anys del segle següent, com a conseqüència de les continuades guerres d’aquell període. La modernització del XIX va afavorir i alhora va perjudicar el territori: d’una banda el va dotar, parcialment, d’infraestructures modernes, però de l’altra el va deixar orfe de capacitat política i de capitalitat provincial. Això va comportar la seva subsidiarietat administrativa i econòmica respecte als grans nuclis de decisió. Fruit de la tradició i la modernitat alhora, va sorgir un incipient sentiment identitari denominat genèricament tortosinisme, molt mediatitzat políticament, al temps que a cavall de finals del segle XIX i primer terç del XX es va desplegar una gran vitalitat social i econòmica i una notable efervescència política.