A partir del segle VI aC, el litoral mediterrani comprès entre la desembocadura del Roine i l’estret de Gibraltar d’una banda, i de l’altra una part de la vall mitjana de l’Ebre, estaven habitats pels pobles ibers. És probable que el seu nom vingui del riu anomenat Hiber en l’antiguitat, és a dir, l’Ebre, i es creu que deriva d’una arrel que significava aigua. Els ibers estaven integrats per diferents ètnies regionals, entre les quals existia una certa unitat de llengua i escriptura. El curs inferior de l’Ebre va estar habitat pels ilercavons.