Les ciutats romanes les integren dues parts: la urbs i l’ager o territorium. El nucli urbà o urbs d’Iluro, localitzat al cor de la Mataró actual, era el centre administratiu, comercial i religiós de la ciutat, des d’on s’administrava un territori molt més extens, l’anomenat ager o territorium. Fou en aquest espai (entre les rieres de Teià i de Caldes d’Estrac i flanquejat per la Serralada Litoral) on es desenvolupà la principal activitat econòmica d’Iluro, el conreu de la vinya i l’elaboració i el comerç del vi, gràcies a la seva proximitat al mar i a importants eixos de comunicació terrestres, com les vies Augusta i Sèrgia.
El territorium d’Iluro l’ocuparen nombrosos establiments rurals de tipologies diverses, entre els quals destaquen, les cases de camp (villae). Aquestes vil·les, de diferents dimensions i abasts, tenien dues àrees ben diferenciades: la pars urbana, destinada a la residència permanent o temporal dels propietaris, i la pars rustica, on se situaven els espais industrials, artesanals i de producció, els magatzems i també els habitatges de treballadors i esclaus. A la perifèria immediata d’Iluro (suburbium) hi trobem algunes de les vil·les més notables del territori, com la de Torre Llauder, o la de Can Rafart.