L’època moderna és un apassionant període històric que va des de finals del segle XV fins a la primeria del segle XIX. Al llarg d’aquest temps la societat europea assumeix canvis tan rellevants com la consolidació de les monarquies absolutes, la conquesta i explotació de territoris mai explorats, la revolució científica i les diferents ruptures que pretenen reformar les esglésies cristianes. Uns canvis que flueixen en paral·lel a la molt més lenta mutació de les pautes de sociabilitat, de l’organització dels treballs agrícoles i menestrals i dels entramats de govern.
Lleida viu amb intensitat aquests anys. Els setges que la ciutat pateix durant la guerra dels Segadors i la de Successió obliguen a dessacralitzar la Seu Vella i a convertir-la en caserna militar (1707), a la vegada que comporten la construcció d’una nova catedral. El desmantellament del vell temple va implicar també la dispersió del seu mobiliari litúrgic, incloent retaules i imatges, el cor de la nau central, i molts altres béns artístics que l’embellien.
L’art, a inicis del segle XVI, comença a introduir formes renaixentistes, seguides per l’esplendor del barroc, fins a arribar als renovats projectes dels il·lustrats en el neoclàssic. A les acaballes del set-cents una ciutat renovada, més poblada i en activitat incessant s’encara a l’inici d’uns nous temps.