En aquest espai podem resseguir les relacions comercials que van mantenir les Terres de l’Ebre amb els altres pobles mediterranis al llarg d'uns cinc-cents anys, entre el segle VI aC i el segle II aC. Aquest pròsper comerç esta representat principalment per peces ceràmiques, ja siguin contenidors o peces de vaixella, i per objectes d’ornament. Les peces han estat localitzades en els diferents jaciments de les Terres de l’Ebre i aquí, sobre un plànol de la Mediterrània, s’han localitzat en el seu lloc d’origen.
En aquella època els vaixells no s’aventuraven a mar obert i la navegació de cabotatge, arran de costa, implicava que a més de les grans carregues les naus acabaven d’omplir amb petites mercaderies (ungüents perfumats, collarets, etc) als diferents ports on feien escala motiu pel qual trobem ungüentaris fenicis i corintis o amulets egipcis.
Les relacions comercials van representar un fort sotrac per al món local ja que van canviar l’estructura econòmica i social dels grups . El vi fou el producte d’intercanvi dels agents fenicis, que a canvi s’enduien matèries primeres, metalls, teles i segurament esclaus. Així hi trobem recipients amfòrics i grans vasos, però també les primeres vaixelles relacionades amb el consum d’aquest vi en banquets i cerimònies.
Al segle V aC, els contactes amb els diferents pobles grecs afavorirà la importació de vaixelles de luxe de ceràmica àtica per al consum del vi, que majoritàriament adoptaran les elits com a signe distintiu. Posteriorment , i fins el segle III aC, seguirem trobant vaixelles de luxe procedents de diferents tallers així com ceràmica ibèrica a torn d’altres punts de la península. Un cop superada la II guerra púnica (218-206 aC) no es va interrompre el comerç mediterrani, com demostra l’arribada de ceràmica itàlica, però tampoc el comerç local com assenyalen els vasos pintats de la zona llevantina i les ceràmiques grises de la costa catalana.