La quarta planta de l’edifici antic de l’MVR mostra els diferents mètodes de conservació tradicionals.
Durant segles, la cultura del món rural es va fonamentar en l’estalvi, la conservació i l’autosuficiència. Només si hi havia sobrants, el destí de la collita era el mercat. El mercat era l’espai propici per adquirir els béns que es necessitaven i no es tenien, a més d’un lloc on es mantenien converses, tractes, encontres i relacions.
La vida demanava una planificació severa, ben diferent de la improvisació amb què acomplim el programa dels nostres dies. Calia guardar i conservar aliments per a l’hivern, que no tan sols era llarg, sinó que se’n feia.
Aquell qui posseïa un hort i un corral ja tenia molt de guanyat, perquè era tant com dir que disposava d’un rebost ben proveït. Les llavors, les conserves, les salaons, els embotits, la salmorra, els forcs de cebes i d’alls, els rams d’herbes per cuinar, els ous enterrats en calç, etc. Unes coses, penjades o enramades; les altres, ben disposades damunt les lleixes… Tot això es mostra rere un filat que pot recordar el dels corrals, en un desplegament que diu molt de la riquesa proveïdora del món rural.
