El Museu de la Vida Rural disposa d’una singular col·lecció de pessebres.
A la sala dels pessebres hi ha instal·lats 11 diorames que constitueixen un magnífic exemple de la tradició pessebrística del país. Les situacions representades van des de la intimitat casolana a l’hora de fer cagar el tió fins a la fugida a Egipte. Un món minúscul, dotat d’acollidores penombres i de besllums hivernals.
Fer el pessebre, que representa el naixement de Jesús, és una tradició de la societat catalana. Als diorames aquí instal·lats, però, hi ha tot tipus d’escenes diferents, sobretot dedicades al cicle nadalenc, però també a altres tradicions i costums. El pessebre rep aquest nom perquè, segons la Bíblia, quan l’Infant va néixer a l’estable el van posar dins d’una menjadora d’animals anomenada pessebre.
El costum de representar el naixement de Jesús durant el temps nadalenc, de reproduir-lo escènicament a través de personatges vius o de figures plàstiques, és una tradició molt arrelada a Catalunya. A més, el pessebre català té una figura pròpia, el caganer, amb un origen que es remunta al segle XVIII.
Les obres instal·lades en aquesta sala han estat elaborades per diferents agrupacions pessebristes del país.
