Diorama dedicat al cagatió nadalenc construït per Sergi Massó, de l’Agrupació Pessebrista de Barcelona. Museu de la Vida Rural.
Definim el tió com un tronc gros que per Nadal, i a força de bastonades de les criatures, fingim que arriba a cagar dolços i altres regals.
Dies abans, la canalla li porta menjar per alimentar-lo. Per fer-lo cagar, generalment s’envia la mainada a una altra sala de la casa, per exemple per mullar el bastó. Tot seguit, es colpeja el tió per torns o plegats al ritme d’una cançó o un vers oportú, dels quals existeixen múltiples variants.
L’acte de fer cagar el tió, tradicionalment la nit de Nadal, constitueix una gran festa per a menuts i grans.
