Espai dedicat al pintor Joaquim Vayreda. Foto: Blai Farran.
A la segona meitat del segle XIX a Catalunya, la puixança i proliferació de la pintura coincideixen amb el moment històric de la Restauració. Marcat per la prosperitat econòmica, aquest període va afavorir una burgesia que es va constituir com el motor de la Renaixença cultural i del catalanisme polític. Aquesta burgesia buscava un art realista, però al mateix temps amable, elegant i optimista.
En aquest moment apareixen a Catalunya diverses escoles artístiques, la més destacada de les quals és l’escola d’Olot. Es tracta d’una escola catalana de paisatge, amb similituds a l’escola de Barbizon. L’iniciador va ser Joaquim Vayreda, que va popularitzar arreu el paisatge olotí i va atraure l’atenció de nombrosos artistes forans com són Santiago Rusiñol o Ramon Casas.
L’escola es va consolidar gràcies a la tasca pedagògica del pintor Josep Berga i Boix, qui va instaurar la pintura au plein air entre els seus alumnes. Alguns dels més destacats són el seu propi fill Josep Berga i Boada, Miquel Blay, Josep Clarà i Melció Domenge.
Marià Vayreda és el tercer component de l’escola olotina. Tot i ser més conegut com a escriptor i cronista, és també un virtuós pintor.
El Museu exposa les peces més d’estacades de cadascun d’aquests artistes, així com d’altres artistes que es van deixar captivar pel paisatge olotí.
