Clarà va representar la plenitud de la dona i la seva bellesa, i en definitiva de la vida, en aquesta figura. L’escultura ens presenta una dona i les seves formes potents i rotundes, allunyada de l’idealisme del primer noucentisme. L’artista fa present una figura realista, sense concessions a detalls que destorbin el conjunt de l’obra, i permetin percebre l’atemporalitat de la bellesa.