L’any 1900, Gosé (Alcalá de Henares, 1876 – Lleida, 1915) comença a col·laborar a París en les revistes satíriques, molt populars aleshores, i aviat reorientarà la seva mirada cap a les dones de vida alegre, la prostitució i la seva clientela, en una actitud no exempta de certa denúncia i crítica. Els seus dibuixos, que parteixen del realisme, es caracteritzen per una progressiva estilització i síntesi, assimilant composicions d’estampes japoneses, l’equilibri de zones buides i plenes, els colors i el refinament del traç, i tot en conjunt anirà perfilant un estil propi tan característic de Gosé.
En l’obra Le manteau bleu Gosé se centra en els cossos de les dues figures femenines, en el seu posat i els seus vestits, d’unes textures aquarel·lades molt treballades, més que no pas en els seus rostres, absolutament inexpressius i d’una bellesa convencional. El refinat erotisme que planteja en aquesta escena incideix en la imatge popularitzada d’un món pervers i decadent, no exempt dels prejudicis masculins de finals de segle.