A principis del segle V creuen els Pirineus els primers grups de pobles germànics. El territori de Catalunya formarà part dels regnes visigots de Tolosa, al segle V, i de Toledo, als segles VI i VII.
Els visigots –una minoria en relació a la població hispanoromana– acaparen el poder polític, econòmic i religiós. La monarquia era l’element unificador, tot produint-se una autèntica comunió Església-Estat. A les grans necròpolis de la Meseta castellana s’aprecia el canvi que representen els costums funeraris dels nouvinguts: es generalitza la “inhumació vestida” dels cadàvers amb tot tipus d’ornaments. A la sala destaca el tresor de Torredonjimeno (Jaén) format per diverses corones i creus votives ofertes pels reis visigots a Justa i Rufina, santes màrtirs de Sevilla.
A l’inici del s. VIII, amb l’ocupació musulmana i la caiguda del regne visigot, comença un període de canvis polítics, militars, socials i econòmics profunds.