Els ibers no van sorgir del no-res, ni d’un dia per l’altre. A partir del segle VI aC, estimulats i influïts pels contactes amb fenicis i grecs, els pobles indígenes del vessant oriental de la península Ibèrica i de més enllà dels Pirineus van evolucionar cap a nous models socials, econòmics i culturals que els caracteritzen com una civilització autòctona: urbanisme complex, ús generalitzat de la metal·lúrgia del ferro, jerarquització social, sistema d’escriptura propi o xarxa de contactes i intercanvi amb els pobles mediterranis. Malgrat l’aire de família que a primera vista semblen oferir-nos els ibers, la civilització ibèrica no fou ni uniforme ni homogènia.
En aquest espai s’exposen materials d’aquesta civilització que va existir fa més de 2.500 anys (segles VI-I aC), entre els quals destaca el “tresor” de plata del poblat de Castellet de Banyoles (Tivissa).