Tapís de Tarragona (detall).
El 27 de setembre de 1968 Joan Miró signa un dibuix, un primer esborrany en què assenyalava les diferents parts que constituïen el Tapís de Tarragona. Aquest dibuix va ser un dels gests que palesaren l’agraïment del mestre vers un jove metge, el Dr. Rafel Orozco, que atengué Maria Dolors Miró, l’única filla de l’artista, la nit de cap d’any de 1966, quan va ser atropellada per un tren en creuar el pas a nivell de Mont-roig del Camp.
Aquest fatídic esdeveniment i la generositat del Dr. Orozco propiciaren que el pagament dels honoraris mèdics professionals no fos de caire monetari, sinó que aquest va demanar un quadre al pintor per al nou centre assistencial del qual en seria director, el desaparegut hospital de la Creu Roja de Tarragona.
La resposta, al cap d’uns mesos, va ser una pintura com a avançada d’un projecte més ambiciós que encetaria una nova vessant en la trajectòria de Joan Miró: la realització d’un tapís de gran dimensions que va batejar com a Tapís de Tarragona i va encarregar al jove artista Josep Royo, que havia contribuït a la renovació de la Fàbrica de Tapissos Aymat de Sant Cugat del Vallès, que més endavant es coneixeria com a Escola Catalana de Tapisseria.
Aquell projecte va ser l’inici d’un camí compartit entre Joan Miró i Josep Royo i els va portar a la recerca d’un nou espai per a la realització de les seves obres conjuntes. Aquest espai va ser l’emblemàtica farinera de Tarragona, d’on van sortir obres de cabdal importància per a molts creadors.
