Conjunt trobat a Sant Martí d’Empúries l’any 1998. Es va trobar agrupat i ocult per terra i pedres en una de les depressions de la roca calcària del subsòl. La troballa es relaciona amb l’ocupació indígena del territori durant l’edat del bronze final, entorn del segle IX aC, la més antiga documentada fins ara.
El conjunt estava format per set peces, algunes de senceres i altres de fragmentades, destinades a ser refoses per a l’aprofitament del metall. Les peces més significatives són destrals, un cisell i un fragment del dors d’una falç.