El museu exhibeix una mostra de les típiques peces catalanes de color blau, principalment de finals del segle XVIII i principis del XX. Es poden admirar alguns estris que tenien finalitats decoratives i d’altres que s’utilitzaven en la vida quotidiana.
Així doncs, en l’apartat ornamental, hi ha rajoles tradicionals del segle XVIII que mostren els oficis més comuns de l’època i rajoles noucentistes del XX. En destaca un plafó del segle XVII amb una representació de santa Madrona davant la imatge del port de Barcelona i la muntanya de Montjuïc. Procedeix de l’antic carrer de la Pansa de Calella i és un dels conjunts ceràmics més antics del museu. Són també remarcables les teules vidriades i les rajoles andaluses d’estil noucentista historicista trobades a la Torre dels Anglesos, una casa calellenca de finals del segle XIX construïda per un representant anglès de maquinària tèxtil i enderrocada l’any 1979.
En l’àmbit de les ceràmiques d’ús comú que es trobaven a les antigues cases catalanes, es conserven diverses peces del segle XVII, com ara un mostrari de plats de reflexos i altres estris de cuina, com un ansat, un poal i un tupí. Una de les peces més destacades, però, és el fragment d’un plat de color verd manganès.