Amutar n taẓẓut x rmetḥef d timḍinin

Monestir de Sant Esteve de Banyoles

L’església

Vista de la façana de l’església de Sant Esteve.

Vista de la façana de l’església de Sant Esteve.

L’església és l’element principal entorn del qual s’articula el monestir.

L’edifici ha patit una complexa evolució des dels seus inicis, i el seu origen es remunta a un temple tardoromà dels segles VI-VII, possiblement visigot. Tenim constància que l’edifici es construí i es modificà en època preromànica i romànica. La darrera església romànica es consagrà el 1086, i era de grans dimensions.

L’actual església manté l’estructura i l’alineació del temple del segle XI, però pràcticament no presenta elements medievals. Mostra un aspecte d’estil barroc, amb diverses remodelacions realitzades des del segle XV.

L’ornamentació barroca de la façana inclou la rosassa i la portalada, construïda el 1530. Al timpà hi havia un conjunt escultòric possiblement més modern, constituït per sant Martirià, sant Esteve i sant Benet, desaparegut durant la Guerra Civil Espanyola.

El campanar és l’element més destacable i visible del monestir barroc. És de planta vuitavada i presenta obertures rematades per arcs apuntats i una balustrada. El cupulí és de construcció més moderna.

La nau és coberta per una volta amb llunetes d’extraordinàries dimensions, mentre que el creuer encara conserva la volta de canó romànica del segle XI.

ṚEHWAYEJ

<p>Detall de dues escenes del retaule, amb la mort i l&rsquo;Assumpci&oacute; de Maria, segle XV. Fotografia de Baldiri Barat. Monestir de Sant Esteve de Banyoles. Museu Arqueol&ograve;gic Comarcal de Banyoles.</p>
Retaule de Nostra Senyora de l
Retaule de Nostra Senyora de l’Escala
scroll to top icon