La llar de foc era un element imprescindible en els molins fariners aranesos.
L’encarregat de transformar el cereal en farina era el moliner, que, per mitjà d’una subhasta pública, arrendava el molí al comú del poble, habitualment durant un any. El contracte d’arrendament establia uns drets i unes obligacions per al moliner. Entre aquestes últimes, trobem l’obligació de fer el pagament d’una part en espècies i una altra en la moneda corrent, el manteniment de les instal·lacions i les eines, i la cria d’un porc per al poble que s’utilitzava com a mascle reproductor. D’altra banda, el pagament del moliner era la punhera, una mesura de gra mòlt per galin que el veí propietari del blat agafava amb el puny.
El procés de transformació començava tirant el gra a la tremuja. El gra anava baixant pel canaló i caient entre les pedres de moldre, que el molien i l’expulsaven a l’exterior, on queia a la farinera. Per evitar que la farina caigués a terra, les pedres estaven envoltades pel riscle o caixa.
Més tardanament, s’instal·là al molí una sínia, que transportava la farina mòlta fins al cernedor, que s’encarregava de separar els diferents tipus de farina.
