El moliner podia observar tot el que passava al carcabà a través d’una trapa situada al terra.
Una de les grans riqueses naturals de l’Aran és l’aigua, que des d’antic ha estat aprofitada per la població aranesa com a font d’energia.
L’aigua arribava, a través d’un canal, des del riu fins a un petit embassament situat al davant del molí. Aquesta mateixa aigua era també aprofitada en el seu trajecte pels safarejos públics i per la serradora, que se situaven al voltant de l’edifici del molí.
A l’interior del molí, tres manetes permetien aixecar les comportes per on s’introduïa l’aigua que es canalitzava fins al carcabà. Aquest era l’espai situat sota el molí, on hi havia els tres enginys que posaven en funcionament les pedres de moldre. Aquests enginys estaven formats principalment pel banc, el rodet, l’arbre i la pedra volandera. Sobre el banc situat a terra, es col·locava el rodet. Aquest, per mitjà de l’arbre, s’unia a la pedra volandera o giratòria. L’aigua que queia pel canal empenyia el rodet i el feia girar, al mateix temps que ho feien l’arbre i la pedra volandera. És el que coneixem com a sistema de transmissió directa.
