Copó de la Cerdanya, Llemotges, segle XII. Coure embotit, repussat, cisellat i daurat, amb aplicació d'esmalt "champlevé", 13,1 x 15,2 x 14 cm. MNAC - Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona.
Les necessitats del culte i la litúrgia determinaven que a cada església hi hagués objectes, com per exemple copons o bé ciboris, d’un cert luxe, amb revestiments d’or, plata o amb aplicacions de pedres precioses. Moltes obres, però, es feien amb metalls més assequibles, com ara el coure daurat i decorat sovint amb esmalts. Llemotges, al centre de França, va ser un dels llocs més importants de producció de peces d’esmalt en època romànica, i els seus objectes es podien trobar a molts llocs d’Europa. El copó de la Cerdanya, del qual es conserva només el cos central format per dues peces semiesfèriques encaixades, és una de les mostres més antigues de l’arribada de productes de Llemotges a Catalunya i és també un exemple de l’abast de les tendències renovadores del 1200.
Dotze de les divuit figures representades, imberbes i poc individualitzades, s’han identificat amb els apòstols (duen llibre), mentre que les altres sis s’ha considerat que són profetes o àngels, tot i que no tenen atributs clars.
