Amutar n taẓẓut x rmetḥef d timḍinin

Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont

Excavació, en què es localitzen jaciments i s’apliquen diferents tècniques d’extracció dels fòssils

Representació d’una excavació paleontològica.

Representació d’una excavació paleontològica.

En aquest àmbit s’explica com es localitzen els jaciments i se n’extreuen els fòssils.

Per localitzar un jaciment cal prospectar el terreny, és a dir inspeccionar una zona per mirar si hi ha sediments amb restes fòssils. La prospecció és el pas previ a l’excavació, i sempre s’ha de sol·licitar autorització a la Direcció General de Patrimoni Cultural, perquè tots els jaciments i els fòssils estan protegits.

Quan es comença a excavar, primer s’ha de netejar la zona i eliminar-ne els sediments estèrils. A continuació, es quadricula el terreny per poder prendre les coordenades de la situació de les peces. Llavors, ja comença pròpiament l’excavació, amb les eines adients (pinzells, escarpes, martells, bisturís, etc.). Quan es troba un fòssil, primer s’ha de consolidar i després estreure’l. Si el fòssil és petit i resistent, el sediment s’embolica amb paper d’alumini; si és gran i fràgil, es fa una «mòmia», que vol dir que s’embolica amb cartró i poliuretà o guix.

Finalment, es registra la peça amb un codi i s’anota tota la informació en el quadern de camp, eina bàsica dels paleontòlegs. En aquest quadern es fa el primer registre del fòssil: s’hi anota el nom del jaciment i la data, i es fa una descripció de la peça.

scroll to top icon