Amutar n taẓẓut x rmetḥef d timḍinin

Fabrica dera lan (Vielha)

Filant la llana

Aprofitant l'altura del sostre, sobre els tirants, trobemun petit humaralet que era aprofitat com a magatzem.

Aprofitant l'altura del sostre, sobre els tirants, trobemun petit humaralet que era aprofitat com a magatzem.

La filatura de la llana, un cop cardada i elaborada la metxa, era el procés que donava forma al fil per, finalment, elaborar amb aquest les madeixes que s’enduria el client. A la Fàbrica de la Llana, aquest procés es realitzava a l’espai situat a la segona planta, les golfes de l’edifici.

Aquí compartien lloc tres màquines: la mule-jenny, la torcedora i la màquina de fer madeixes.

En el cas de la mule-jenny, aquesta màquina es va haver d’adaptar a l’insuficient espai de la fàbrica. Així, es va haver de reduir el nombre de fusos originals de la màquina.

Respecte de la gamma de colors de les madeixes, variava en funció del color de la llana: blanc, marró o negre. El marró es coneixia com a burèu i era molt valorat perquè, en barrejar-se amb el blanc, permetia una variada gamma de tonalitats. El negre s’utilitzava per a la roba de dol oficial, i per aquest motiu es conservava un petit nombre d’ovelles negres, tot i que es considerava un color de malastrugança.

Tota la maquinària de la Fàbrica de la Llana es correspon amb prototipus realitzats a mitjan segle XIX a França.

ṚEHWAYEJ

<p>La mule-jenny &eacute;s la precursora de m&agrave;quines com la berguedana o les selfactines. Fabrica dera lan (Vielha). Mus&egrave;u dera Val d&#39;Aran.</p>
Mule-jenny
Mule-jenny
<p>En aquesta m&agrave;quina es pot apreciar el car&agrave;cter artesanal d&rsquo;aquestes primeres ind&uacute;stries llaneres. Fabrica dera lan (Vielha). Mus&egrave;u dera Val d&#39;Aran.</p>
Torcedora
Torcedora
<p>Un petit enginy situat en un lateral del cilindre central permetia treure el fil sense dificultat. Fabrica dera lan (Vielha). Mus&egrave;u dera Val d&#39;Aran.</p>
Màquina de fer madeixes
Màquina de fer madeixes
scroll to top icon