Fins a la dècada de 1880, la majoria d’il·lustracions que es feien per a l’interior dels llibres es reproduïen amb la tècnica xilogràfica que un gravador feia en una planxa de fusta. Això significava que les imatges eren una interpretació que el gravador feia de la imatge creada per l’artista.
A partir de llavors, i gràcies als avenços de les tècniques fotomecàniques, les il·lustracions es van poder realitzar directament sense cap intermediari.
Molts artistes es van convertir en il·lustradors professionals en veure que els seus dibuixos es podien reproduir fidelment i sense cap complicació. Les il·lustracions van deixar de ser un complement gràfic del text per convertir-se en imatges plenes que acompanyaven el text.
A Catalunya, il·lustradors de més edat com Apel·les Mestres, Josep Lluís Pellicer, Alexandre de Riquer o Josep Pascó van continuar la tradició. Mentre que artistes més joves com Adrià Gual, Josep Triadó, Joaquim Renart, Ismael Smith i molts altres s’anaven incorporant al món de la il·lustració del llibre.
En aquest moment, el llibre il·lustrat català va aconseguir una gran qualitat i la imatge era present a tot arreu: a dins del llibre, a les cobertes i a les enquadernacions.
Josep Pascó i Mensa (Sant Feliu de Llobregat, Barcelona, 1855 – Barcelona, 1910)
Coberta per a Els sots feréstechs, de Raimon Casellas. Barcelona, Tobella & Costa, 1901
Impressió sobre paper
Biblioteca de Catalunya, Barcelona