Santiago Rusiñol conegué Sitges l’octubre del 1891 i des de llavors mantingué amb aquesta vila una relació de gran estima. Sitges ja havia estat descoberta pels artistes del que s’anomenà l’Escola Luminista, alguns d’ells, vells coneguts del pintor. A Sitges la pintura de Rusiñol s’omplí de color, ja que abandonà els colors grisos i terrosos de la seva etapa anterior a París. Però no fou únicament el paisatge i la llum el que atrapà el pintor. La relació d’amistat i estima amb els vilatans el refermà en la seva idea de tenir una casa a la vila.
Sitges representava una manera de viure i de ser molt allunyada de la societat urbana de la propera Barcelona, on els estralls de la industrialització no solament havien transformat la seva aparença, sinó que, sobretot, havien creat una nova societat que vivia en conflicte permanent.
Sitges fou un refugi, un petit paradís proper on podia pintar i des d’on podia fer les proclames que volien transformar l’art i la manera d’apropar-lo a la societat.