Els ceramistes de la Bisbal tenien un alt grau de coneixement del seu ofici. La terrissa tradicional segueix sempre uns criteris de funcionalitat, equilibri i sobrietat adequats a unes formes de vida pagesa i menestral, i la seva utilitat va sempre lligada a les tasques de cada dia: el càntir era el rei de fonts i pous, l’olla ocupava el seu lloc damunt el fogó, la gerra guardava olives, el gibrell era present a la matança del porc i el cossi feia olor de rentada.