El mes de maig de 1906, el jove Aragay signava el seu primer acudit al setmanari infantil En Patufet. És el mateix any que Eugeni d’Ors comença a publicar el Glosari a La Veu de Catalunya, on s’encunyarà per primera vegada el mot “noucentisme”. Aragay, per tant, apareix a l’escenari artístic del país en el moment que Catalunya inaugura aquest període de renovació cultural i política, un dels més importants de la història catalana. Consagrat com a dibuixant l’any 1908, al setmanari satíric Papitu, Josep Aragay figura, des del primer moment, entre els impulsors de moltes de les iniciatives i empreses culturals vinculades al projecte noucentista. Així, l’any 1911, d’Ors li encarrega la direcció artística de l’Almanach dels noucentistes, i el 1912 funda la revista Picarol al costat de Xavier Nogués i Manuel Humbert. En el món de la premsa gràfica impulsa, encara, altres setmanaris satírics com Cuca-Fera (1917) o Borinot (1923). També havia fet algunes col·laboracions esporàdiques a Cu-cut! (1906), La Mainada (1933) i Jordi (1928). Aragay va utilitzar diferents pseudònims: Jacob, Jacob de Martell, Cop de Martell i Últim cop de Martell. També acostumava a signar amb el cognom o amb la inicial "A".
Són molt apreciats, també, els dibuixos al carbó que Aragay va realitzar, sobretot, durant els anys de formació a l'escola d'art de Francesc Galí, que són un testimoni evident de la seva etapa més barroca. El museu de Breda presenta una mostra acurada de tots aquests dibuixos.