Parallèlament ara gestacion des prumères avantgardes, en Catalonha se formèren, ar entorn deth 1917, grops d’artistes joeni que començauen a maufidar-se der idealisme deth naucentisme. Eth 1917 siguec un an clau ena istòria de Catalonha, per çò que fòrça principis —politics, sociaus, militars e culturaus— entrèren en crisi.
Eth prumèr d’aguesti grops batalhadors siguec eth des Evolucionistes, deth quau hègen part es escultors Apel·les Fenosa e Joan Rebull. Fenosa venguec en París ua personalitat internacionau, gràcies a un tractament graciós e eterèu dera figura, deth temps que Rebull repensèc militantament era escultura classica, en tot tractar de desbrembar-se des neoclassics e des naucentistes e en tot tornar a avalorar es volums viui deth còs uman. Des Evolucionistes, tanben ne heren part dempús deth començament es pintors Joan Serra e Josep Mompou.
D’auti grops parallèli, ne gesseren figures coma Emili Bosch Roger e Francesc Camps Ribera, Rafael Durancamps, Pere Creixams, Pere Pruna, Josep Hurtuna, Ignasi Mundó, Jordi Curós..., o eth pròpri Joan Abelló, que s’a caracterizat per ues composicions esclatantes de color e de pasta pictorica, tostemp damb un hons expressionista.