L’increment de la navegació durant la segona meitat del segle XVIII va exigir un nombre més alt de professionals titulats i la creació de centres docents als pobles costaners del Maresme i a Barcelona.
Els pilots havien de tenir coneixements de nàutica, astronomia, idiomes, legislació i maniobres per poder conduir les embarcacions. Havien de fer càlculs matemàtics i físics per determinar les distàncies de navegació i el temps. La ciència sempre ha procurat instruments als mariners perquè els viatges fossin més fiables i segurs.
El museu acull una col·lecció important d’aquests objectes: bitàcola, cartes nàutiques, derroters, diaris de navegació, sextants, octants, rellotge solar...
Els germans Jaume, Josep i Pere Villà i Serra, fills de Vilassar, l’any 1860 van instal·lar al Masnou una escola privada, coneguda com a Estudis de Vilassar.
Per sol·licitud de l’Ajuntament del Masnou, el 27 de novembre de 1869 la Universitat de Barcelona autoritzà la creació d’una Escuela Libre de Náutica, que va passar a ser declarada «establecimiento público».
Les dificultats per mantenir-la van fer que l’Ajuntament aprovés la supressió de l’escola, que no es va fer efectiva fins a l’any 1881. Els alumnes del Masnou es van incorporar a l’Escola de Nàutica de Barcelona.