Cercador de musèus

Museu Hidroelèctric de Capdella

Sala: Emili Riu Espaci: Es comunicacions

<p>Eth materiau arribe pera carret&egrave;ra naua e des d&rsquo;aquiu, se puge t&agrave;s estanhs damb funicular e trenet.</p>

Eth materiau arribe pera carretèra naua e des d’aquiu, se puge tàs estanhs damb funicular e trenet.

Es òbres de Capdella compden, en bèri moments, damb 4.000 trabalhadors e, ath delà, impliquen eth transpòrt de milenats de tones de materiau e era maquinària dera centrau.

Abans d’installar es vies de transpòrt cap as estanhs, cau daurir ua carretèra de quaranta quilomètres des deth sud dera comarca enquiath lòc a on se bastís era centrau. Aguesta carretèra la hèn es trabalhadors dera empresa damb es utisi manuaus dera epòca —pics, pales e baiards— en sonque 90 dies.

Se hèn a servir quate mejans de transpòrt. Eth prumèr, eth tren Renard que servís tà portar pera carretèra eth materiau mès pesant. Aguest tipe de tren circule per carretères sense gondronar e a era particularitat qu’era fòrça dera locomotora se transmet tanben as vagons per miei d’ua transmission damb èish cardan.

Eth dusau, eth funicular, damb un desnivèu de mès deth 80% a ua via de dus quilòmetres qu’enlace damb eth carrilet.

Eth tresau, eth carrilet o tren de via estreta, que hè un recorrut de cinc quilomètres enquiath prumèr estanh.

E eth quatau e darrèr, es vies des vagonetes que se placen dessús deth gèu quan ei iuèrn e ei tot glaçat e trauèssen peth miei er estanh. En ostiu er estanh se crotze per miei d’un cable aerian.

OBJÈCTES

<p>Forca del funicular. Dues pues de ferro amb un m&agrave;nec de fusta. Serveix per a conduir el funicular.</p>
Forca del funicular
Forca del funicular
scroll to top icon