Cercador de musèus

Museu Hidroelèctric de Capdella

Sala: EEC Espaci: Un “volt” pera electricitat

<p>Voltim&egrave;tres <em>Siemens</em> de Capdella. Aguest aparelh proven deth quadre de comandament dera centrau.</p>

Voltimètres Siemens de Capdella. Aguest aparelh proven deth quadre de comandament dera centrau.

Era electricitat forme part des nòstes vides mès non ei un invent uman, ja que la podem trobar ena natura, per exemple en un lampit.

Era electricitat se pòt generar transformant bèra classa d’energia (mecanica, termica, quimica). En Capdella se hè a servir ua turbina Pelton que transmet era energia mecanica a un generador que produsís corrent altèrna. En aguesta centrau se genère fòrça energia damb pòga quantitat d’aigua, perque eth saut de Capdella, de 840 mètres de desnivèu, proporcione ua pression de 84 kg/cm² e pendent fòrça ans siguec eth saut mès important d’Euròpa.

Era energia idroelectrica que se genère en Capdella se transpòrte a trauès de linhes de nauta tension suportades per pilònes e, en arribar enes cases, se baishe eth voltatge a 220 vòlts.

Era centrau idroelectrica de Capdella, cent ans dempús dera metuda en foncionament, encara ei en plen foncionament e produsís 25.000 kWh.

Era aigua des estanhs de Capdella produsís corrent en diuèrsi punts, tostemp que i age desnivèu. Ath principi es desnivèus son grani e hèn a servir canonades forçades, coma Capdella, Molinos e era Plana de Mont-ros. Quan ja i a pòc desnivèu era aigua s’acumule en restanques, qu’an pòga fòrça de pression mès la suplissen usant ua quantitat massiva de litres.

OBJÈCTES

<p>Bombetes d&rsquo;incandesc&egrave;ncia, d&rsquo;esquerra a dreta: una d&rsquo;hal&ograve;gena, una tipus Edison i una de baioneta.</p>
Bombetes d’incandescència
Bombetes d’incandescència
scroll to top icon