Cercaire de musèus e localitats

Museu Etnografic de Ripoll

Alcòva

Eth dormitòri se transmetie de generacion era generacion. En madeish lhet s’i neishie, s’i arribaue ath ser de nòces, s’i engendraue era descendéncia, s’i ère malaut e s’i morie. E atau, de pairs a hilhs, aquera cramba ère testimòni des intimitats mès pregones d’un linhatge. Solament era mòrt, eth pas per excelléncia, daurie es pòrtes as parents e vesins que viegen a ajudar e a dar era condolença, en tot iniciar eth déuer de guidar eth defunt peth camin de benèster definitiu, a on aurie d’arténher era condicion de davancèr qu’a d’aparar era sua gent.

Damb es ans, es persones comencèren a nèisher en cliniques, víuer era net de nòces en un otèl, èster malaut en espitau e morir en ua residéncia geriatrica.

Era cramba-alcòva, aqueth espaci de confidéncies ataviques damb eth mon e eth mès enlà, passarie a èster ua estança mès deth larèr. Eth sòn parament serie victima de concèptes modèrns coma era mòda e era condicion efimèra des objèctes e des relacions umanes.

Ena alcòva que se mòstre en Musèu Etnografic de Ripòlh, i destaque eth lhet barròc d’estil olotin, decorat damb era imatge dera Sacrada Familha en capcèr, e procedent deth Mas era Sèrra del Boish de Ripòlh.

SIGNOGUIA

16. Llit de roses

scroll to top icon