Ua part dera exposicion deth romanic aucupe er espaci deth claustre superior dera catedrau, a on se tròben diuèrses òbres de tematica religiosa com ua ara paleocristiana o diuèrses imatges dera vèrge de husta policromada, a on subergés era imatge dera Marededéu Blanca, damb ua clara relacion damb er estil dera Vèrge deth Claustre, pròpi deth mèstre Gilabert de Tolosa. Tanben i a elements der antic claustre e catedrau de Solsona, atribuïts ath talhèr der escultor Gilabert, e se pòden contemplar un conjunt d’objèctes d’usatge liturgic (candelèrs, encensors, lipsanotèques...) e d’auti elements (capitèths, pòrta herrada...) de glèises dera diòcesis. A mès des òbres de tematica religiosa i destaquen elements civius, com un fris damb ua scèna de caça, procedenta d’ua casa particulara, tanben atribuïda ath talhèr de Gilabert de Tolosa. Era exposicion deth romanic aucupe dus espacis mès der edifici, a on subergessen es pintures muraus de Sant Vicenç de Rus, es lateraus der autar de Sant Andreu de Sagàs e era reproduccion volumetrica dera nau centrau dera glèisa de Sant Quirze de Pedret, a on s’i expause un des conjunts mès importants de pintura murau preromanica e romanica deth país.