Cercaire de musèus e localitats

Museu Diocesà d'Urgell

Era catedrau de Santa Maria d’Urgell

Catedrau de Santa Maria, d’estil romanic, sègle XII. Declarada monument istoricoartistic en 1931.

Catedrau de Santa Maria, d’estil romanic, sègle XII. Declarada monument istoricoartistic en 1931.

Era catedrau de Santa Maria, d’estil romanic e datada deth sègle XII, ei era darrèra de tot un corròp de catedraus que se lheuèren ena Seu d’Urgell entre es sègles IV e XII. Se considère òbra der avesque sant Ot, maugrat qu’aguest moric er an 1122, just en inici des òbres. Era catedrau se continuèc pendent eth mandat des sòns successors. Se coneish eth nòm d’un des arquitèctes qu’intervengueren ena òbra: Ramon Lambard, originari de Coll de Nargó, gràcies ath solet contracte d’òbres dera epòca deth quau s’a coneishement. Er estat actuau dera catedrau ei frut des diferentes restauracions que se heren pendent eth sègle XX.

Ei ua construccion de planta basilicau, formada per tres naus e un gran transsepte rematat enes extrems per ua tor. Era cabecèra, ua des mès ben hètes deth romanic catalan, a cinc absides encara qu’era centrau se projècte en exterior damb ua galeria dubèrta ena part superiora, de clara influéncia italiana e qu’ei er element mès vistós dera absida. Cau destacar era façada principau, a on se concentre lèu tota era decoracion escultorica damb es motius caracteristics deth romanic. Ena façada sud se tròbe era pòrta d’accès ath claustre, espaci destinat ara meditacion, qu’ath delà permetie era comunicacion entre era catedrau e es dependéncies annèxes: era glèisa de Sant Miquel, eth deganat e era glèisa dera Pietat, er actuau musèu. Se consèrven tres des galeries romaniques deth sègle XII damb capitèus esculpidi. Era quatau galeria siguec reformada en sègle XVII.

OBJÈCTES

scroll to top icon