Cercador de musèus

Musèu dera Val d'Aran

Era conquèsta dera montanha. Era preïstòria

<p>Era conqu&egrave;sta dera montanha. Era pre&iuml;st&ograve;ria.</p>

Era conquèsta dera montanha. Era preïstòria.

Es prumèrs testimònis dera preséncia umana en Aran son es sepultures dera edat de bronze trobades ena montanha de Vaquèira, en endret de Coeilàs e en Mijaran.

Era pèira de Mijaran e es pèires e estructures de Beret son es testimònis mès visibles d’aguest primitiu poblament dera val. Maugrat açò, actuaument es soletes datacions concrètes son aqueres aportades per quauqui objèctes trobadi en aguestes sepultures. Son especiaument es vasi de ceramica es que, a compdar des sues formes, tecniques o decoracions, s’identifiquen damb ues cultures cronologicament ben determinades.

Dilhèu, ei possible qu’es vals segondàries araneses ja siguessen abitades des deth neolitic, pròp de dus mil ans abans. Aguesti prumèrs assetaments aucupauen lanes soleienques, en auçades mieges e nautes, pròp des peisheus e aptes entath coitiu dera tèrra.

En investigacions recentes, era aplicacion en mòstres organiques deth metòde de datacion coneishut coma carbòni 14 —basat ena determinacion d’aguest isotòp radioactiu— a dat era datacion mès antica dera comarca (2600-2480 aC), causa que mèrque era aucupacion de soales e horats des estatges aupins e subaupins ara fin deth neolitic.

OBJÈCTES

<p>Aixovar funerari de la sepultura en cista de Mijaran, 1400-1200 aC.</p>
Aixovar funerari
Aixovar funerari
<p>Urna ciner&agrave;ria d&rsquo;Unh&ograve;la, edat del ferro, 800- 600 aC.</p>
Urna cinerària
Urna cinerària
scroll to top icon