Cercaire de musèus e localitats

Musèu dera Val d'Aran

Era cunhèra dera Garona

Parpalhòla mascle dera espècia Agynnis paphia (Argentada comuna).

Parpalhòla mascle dera espècia Agynnis paphia (Argentada comuna).

Es abitants d’Aran son estacadi ath sòn entorn, as montanhes, as rius, as peisheus… a un paisatge naturau mercat peth sòn riu principau, era Garona, e es montanhes que li hèn de cunhèra. Eth fòrt desnivèu d’aguestes montanhes e era orientacion dera val dan origina ara sua diuersitat climatica, damb zònes de corrents atlantiques e temperatures doces e d’autes temperatures mès extremes. Aguestes caracteristiques son era hònt dera riquesa naturau d'Aran, era sua fauna e flòra.

Era Val d'Aran, damb ua estenuda de 620 quilomètres carrats, limite damb França, Aragon e es comarques de Palhars e era Ribagòrça. Ath long de tot eth territòri se pòden descorbir tucs com eth Besibèrri Nòrd, de 3.044 mètres de nautada, o eth Maubèrme, de 2.880 mètres, atau com recórrer es parçans lacustres coma Colomèrs o Saboredo e conéisher era sua fauna e flòra. Entre era riquesa faunistica cau destacar-ne es parpalhòles, pera grana varietat d’espècies que hi podem trobar: 150 des 200 espècies que i a per tot Catalonha. Tanben trobam eth pic mejan, un audèth que viu enes bòsqui madurs e ben conservadi de casse. O era cernalha aranesa, reptil endemic dera Val d'Aran que descorbiren er an 1993.

Per çò que hè ara vegetacion, ua grana part deth territòri aranés ei format de bòsqui e peisheus, a on se pòden descorbir espècies com eth pin nere, er auet, eth casse, eth gimbro o era jançana.

scroll to top icon