Cercador de musèus

Musèu dera Val d'Aran

Era cunhèra dera Garona

<p>Parpalh&ograve;la mascle dera esp&egrave;cia<em> Agynnis paphia </em>(Argentada comuna).</p>

Parpalhòla mascle dera espècia Agynnis paphia (Argentada comuna).

Es abitants d’Aran son estacadi ath sòn entorn, as montanhes, as rius, as peisheus… a un paisatge naturau mercat peth sòn riu principau, era Garona, e es montanhes que li hèn de cunhèra. Eth fòrt desnivèu d’aguestes montanhes e era orientacion dera val dan origina ara sua diuersitat climatica, damb zònes de corrents atlantiques e temperatures doces e d’autes temperatures mès extremes. Aguestes caracteristiques son era hònt dera riquesa naturau d´Aran, era sua fauna e flòra.

Era Val d´Aran, damb ua estenuda de 620 quilomètres carrats, limite damb França, Aragon e es comarques de Palhars e era Ribagòrça. Ath long de tot eth territòri se pòden descorbir tucs com eth Besibèrri Nòrd, de 3.044 mètres de nautada, o eth Maubèrme, de 2.880 mètres, atau com recórrer es parçans lacustres coma Colomèrs o Saboredo e conéisher era sua fauna e flòra. Entre era riquesa faunistica cau destacar-ne es parpalhòles, pera grana varietat d’espècies que hi podem trobar: 150 des 200 espècies que i a per tot Catalonha. Tanben trobam eth pic mejan, un audèth que viu enes bòsqui madurs e ben conservadi de casse. O era cernalha aranesa, reptil endemic dera Val d´Aran que descorbiren er an 1993.

Per çò que hè ara vegetacion, ua grana part deth territòri aranés ei format de bòsqui e peisheus, a on se pòden descorbir espècies com eth pin nere, er auet, eth casse, eth gimbro o era jançana.

scroll to top icon