Cercador de musèus

Museu dels Sants d'Olot

Cultura popular. Imatgeria festiva i pessebres

<p>Els Gegants d&rsquo;Olot.</p>

Els Gegants d’Olot.

Els tallers de la ciutat d’Olot van centrar la seva producció en la imatgeria religiosa, però sovint també van dedicar-se a produir imatgeria festiva. Molts dels gegants i capgrossos de Catalunya van ser construïts en tallers d’estatuària olotins.
En aquest espai hi ha alguns exemples d’elements de la faràndula olotina.  En són un exemple el Gegant i la Gegantessa d’Olot, fets per Miquel Blay i Celestí Devesa respectivament, sota la direcció de l’Avi Berga, Josep Berga i Boix. Als dos joves escultors els van encarregar aquesta feina l’any 1888 quan encara eren estudiants de l’escola d’art que Berga dirigia.


Segons sembla Blay va inspirar-se en un mosso d’una pastisseria de la ciutat, tot i que també hi ha qui diu que ho va fer amb l’encarregat de secció del taller l’Art Cristià. Celestí Devesa, per la seva banda, ho va fer amb una estanquera del carrer de Sant Rafel.
Van ballar per primera vegada pel Corpus de l’any 1889 i van substituir els Gegants Vells, atribuïts a l’escultor Ramon Amadeu i que s’exposen just al costat dels esmentats abans.
A la sala que s’obre just al costat dels Gegants es poden veure, a mà dreta, algunes peces de la col·lecció Renart, composada per figures i elements diversos relacionats amb el pessebre. 


A la sala de davant hi destaquen les figures de l’escultor barceloní Ramon Amadeu, que va viure a Olot com a refugiat durant la guerra del Francès.

VIDEO

OBJÈCTES

<p>El Cucut i la Xurruca. Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Servei d&rsquo;Imatges. Arxiu Casul&agrave;.</p>
El Cucut i la Xurruca
El Cucut i la Xurruca
<p>Ball del Drac del Carme. 1928. Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Servei d&rsquo;Imatges. Col&middot;lecci&oacute; Dou.</p>
El Drac del Carme
El Drac del Carme
scroll to top icon