Cercador de musèus

Museu del Mar deth Lloret de Mar

4. Lloret després dels velers

<p>&Agrave;mbit 4.1. El mar, el bosc i l&rsquo;horta.</p>

Àmbit 4.1. El mar, el bosc i l’horta.

El mar, el bosc i l’horta

Tot i la llarga tradició marinera de Lloret, la població no havia deixat mai de mirar també cap a terra. Les formes d’un treball domèstic es van fer encara més paleses des de final del segle XIX en endavant. A l’agost es podien veure pagesos que baixaven a la platja per banyar una de les seves eines de treball més preuades, els cavalls.

La mar seguia oferint als lloretencs la seva cara menys aventurera però no menys arriscada: la pesca, una activitat que mai no s’havia deixat de practicar al poble. D’altra banda, el bosc continuaria sent una font de matèries primeres per a la gent de Lloret, que seguia explotant-ne els fruits: suro, fusta i carbó. Tanmateix, potser el millor testimoni d’aquell diàleg entre la terra ferma i la mar el donen els horts, que durant anys eren a tocar de platja.

La vida d’un poble

Les dones anaven a rentar la roba a la riera i en feien un escampall a la platja per assecar-la arran de les xarxes esteses. A les cases que no tenien enllumenat elèctric, el quinqué de petroli suspès amb un filferro penjava d’una biga. A l’hivern, amb les vetlles llargues, pescadors, terrassans i bosquerols passaven l’estona bevent un got de vi i cantant. Els vailets, al barri i sota la taca de claror de l’enllumenat públic, aixecaven la veu jugant amb cartrons o a guàrdies i lladres. Era època de festes, de tradicions i de cultura d’un temps passat, quan la vida del poble girava entorn dels carrers, la plaça Major, el casino i el safareig.

OBJÈCTES

<p>X&agrave;vega Nuri.</p>
Xàvega Nuri
Xàvega Nuri
<p>Vestit del Ball de Pla&ccedil;a, 1949.</p>
Vestit Ball de Plaça de l’any...
Vestit Ball de Plaça de l’any 1949
scroll to top icon