I a jòcs e joguets qu’altèren e confonen era nòsta percepcion visuau; d’auti, agranissen era nòsta capacitat interpretativa. Aprenem atau que non tot çò que vedem ei reau ne tota forma ei coma la percebem, contradident eth sens comun mès elementari. Realitat e ficcion se confonen e tot semble possible.
En aguest encastre destaquen es elements que mos creen illusions optiques: figures e jòcs qu’embelinen es nòsti uelhs e estimulen eth nòste cervèth, en tot divertir-mos, coma er anamorfoscòpi, a on un miralh cilindric mos retorne as proporcions reaus ua imatge deformada; o eth zootròp, antecedent deth cinèma, atau coma projectors de diferent format a on eth movement ei era clau.
Tanben i a ua plaça pes objèctes e joguets que permeten explorar era creativitat e era interpretacion: ombres chineses, circs e, en especiau, teatrins (principaument es de Palouzíe e Seix Barral), marioletes, mariòtes e monaquetes, caracterizadi en personatges coma eth demòni, eth lop, eth pagés o eth pastoret, damb es quaus se meten en scèna istòries simples que se restaquen damb era tradicion populara catalana e a on non manque era personificacion deth ben e deth mau.
Tanben, i a diuèrsi jòcs de magia e d’illusionisme. Bèri uns son de caractèr professionau e es auti son entà jogar. Aguesti darrèrs son pèces entà hèr trucs damb es quaus se volie estonar e ath madeish temps entretier simulant es populars espectacles que se presentauen enes varietats deth teatre o deth circ.