A compdar des prumères pellicules des frairs Lumière e des naues experiéncies cinematografiques de Georges Méliès, eth cinèma se convertic en fòrça mès qu’ua grana curiositat. Ath cap de pòc temps, aumentèc era durada des prumères pellicules, es relats sigueren cada viatge mès complèxi e es projeccions de cinèma quitèren d’èster un complement d’auti espectacles. Se comencèren a daurir luxoses sales de cinèma e s’incorporèc eth son ara imatge en moviment. Neishie ua grana indústria der espectacle.
Parallèlament ara evolucion tecnologica e industriau, eth cinèma anèc descorbint eth sòn lenguatge visuau pròpri, damb era fòrça expressiva deth prumèr plan, era sintaxi narrativa deth montatge e naui recorsi narratius que hèn deth cinèma tanben un gran art.
Eth succès deth cinèma dempús deth prumèr moment ei inqüestionable, e lèu se convertic en espectacle e er art mès estenut e popular a escala mondiau.